I consëis por s’arjigné ca al ejam de bilinguism
Chiló ciafëise na lista de de bugn consëis por s'arjigné al ejam.
- Ciafede sö cal che é osc livel de conoscënza dl lingaz, tolon la tabela por l'autovalutaziun (fontana Europass) y porvan da fá chësc test (dl sit Sprachtest.de).
- Eserzitesse cun i ejëmpli por vigni modul d'ejam sön le sit por vigni livel: C1, B2, B1 y A2.
- Porvede ince da fá i tesć online di liví desvalis di atri ënc che zertifichëia la conescënza di lingac talian y todësch.
- Arjignesse ca por l'ejam a usc sön i temesc prinzipai stabilis por vigni livel.
- I ejams a usc é publics, i podëis tó pert por ves fá n'idea de sciöche ai é. Cherdesse sö al numer de telefon 0471 414100 o scriesse por savëi les dates y i orars dl livel che ves interessëia.
- L’ejam de bilinguism azertëia les conoscënzes linguistiches aladô dl Cheder europeich en comunanza de referimënt por i lingac. Por la preparaziun podëise porchël ves anuzé de döt le material y di cursc che reverda le livel europeich chirí fora.
- Tl Zënter Multilingual de Balsan y tla Mediateca de Maran él a pert n sorvisc de tutor debann, tröc stromënc didatics y eserzizi, letöres scemplificades, romans, DVD, audiolibri, jüc y dizionars te tramidui i lingac.
- Sön le portal di lingac tl Südtirol ciafëise tröpes metodes y oportunités por imparé n lingaz.
- Ciafede sö cal che é osc stil da imparé. Te Internet él ejëmpli de tesć desvalis debann.
- Y sciöche ultim consëi scriesse ite al ejam impormó canche i araterëis da ester veramënter arjigná y no ma por porvé, a chësta moda ne romagnëise nia mal sce i ne le passëis nia.
Döes de bunes ocajiuns organisades diretamënter dal team di ejams por osta preparaziun é le barat linguistich y i dis d’informaziun cun la simulaziun dl ejam scrit y a usc.
Arjigné ca la proa scrita
Liede tröp. Plü che an lí miú che la conescënza passiva dl lingaz vëgn, sce an eserzitëia la memoria y le pinsier analitich y ampliëia le lessich. Al é d'öga lí tesć de sorts desvalies: dai foliec ai romans, dai libri spezifics ai articui scientifics, por assimilé parores, espresciuns y manires da dí na frasa nöies.
- I foliec y i periodics pita la poscibilité da chirí fora les tematiches plü davijin al gust personal. Implü é la stampa internazionala presënta online te tröc formac (https://biblioweb.medialibrary.it): la gran varieté de argomënc tratá y les seziuns desponibles sará na sauridanza por l’aprendimënt di registri linguistics desvalis.
- Online él tröc sic che baia de üsc interesc.
- Al é sorts desvalies de libri, ince scric a na moda saurida por che al ves sais bel da lí!
- Al vá d'öga y é da rí ince da ciaré n film y na seria tv tl lingaz original lion i sottitui.
Arichide osc vocabolar cherian n dizionar personal:
- Deperpo che an lí él dër d'öga da anoté parores y espresciuns dër da faziun o demorvëia che an ó adoré danü.
- An pó assimilé na desena de parores nöies al de, ti ciaran vigni de ince ales parores imparades i dis denant.
- Al é ince important da consulté les operes de referimënt (dizionars y gramatiches) vigni iade che an á dübi sön l’ortografia, sön les regoles gramaticales o sön la sintassa. Dantadöt i dizionars monolinguai pita n gran aiüt por s'ausé a ponsé tl ater lingaz, ciafé sinonims y capí damí l’adoranza dles parores tl contest. L'adoranza de n test audio sciöche detat pó ester n bun eserzize por l'ortografia.
- Ciarede da ne traslaté nia dal lingaz dla uma: por porté a espresciun bun i conzec mësson se sforzé da ponsé les frases te chël lingaz.
- Cöiede adöm ejëmpli de tesć por les situaziuns desvalies: e-mail, domandes d’informaziuns, reclamaziuns, y i.i.
- Damanede stlarimënc a che che l’á sciöche lingaz dla uma: sce an ne conësc nia zacai che l’á scioche lingaz dla uma, abinon sön la community de barat linguistich porsones desponibles da fá la coreziun de scric y forní n arat sön i aspec da mioré.
Ne trascurede nia le stüde dles regoles gramaticales ajache por comuniché cun faziun vál debojegn da conësce bun sciöche n lingaz funzionëia.
- Da mëte man él damí da adoré frases cörtes y scëmples por chëres che al é plü saurí da controlé la coretëza gramaticala y sintatica.
- Arjignede ca n schema sön chël che i podëis se basé por la composiziun dl test.
- N eserzize dër d´öga é le ressumé scrit de n test lit o ascuté sö; al pó ester n liber, n film, n articul de n foliet, mo ince la cuntia de so de (por ej. n diare personal).
- Por eserzité stii desvalis (formal, informal y i.i.) pón cunté por scrit la medema cossa te manires desvalies.
- Lí danü do n pü’ de tëmp ci che an á scrit conzed da ciafé sö fai y mioré le stil.
- Adorede vigni ocajiun por porvé da scrí: chaté on-line dëida eserzité n stil de scritöra aslöm y coinzif; tigní o tó pert a n blog conzed da scrí de argomënc che nes interessëia.
- Fajede na lista de fai che vëgn dant le plü gonot por schivé da i fá danü.
- Sce an arata da sostigní n ejam de zertificaziun linguistica öghel da consulté i tesć cun les proes scrites di ejams da denant.
- Ala fin vál debojëgn de n pü' de creativité! An pó se lascé ispiré da na parora impormó imparada, da na cossa lita, da n recort, da na situaziun che á porté pro a n'emoziun particolara, da na porsona olache an proa da imaginé la storia…
Arjigné ca la proa a usc
- Ascuté é dër important por assimilé la pronunzia y l’intonaziun tl lingaz nü (radio, TV, discurs de porsones de lingaz dla uma, audiolibri, cianties, podcast y i.i.).
- Eserzitesse da baié: por ej. ascutan n audioliber y dijon de plü iadi les frases imparon da reconësce le ritm, l’intonaziun y le sonn dl lingaz; an pó adoré ince les letöres cun CD audio lion le test dadalt y confrontan süa pronunzia cun chëra dla usc che cunta.
- Ascutede les cianties che i ascutëis le plü ion tl ater lingaz y ciantede adöm cun che che cianta.
- No se conzentrede ma sön les parores singoles mo ince y dantadöt sön les frases y les manires de dí.
- Eserzitesse cun i "saltalenga" y porvede da i pronunzié le plü debota che ara vá.
- D'öga da savëi: la comisciun valutëia la competënza linguistica complessiva a na moda bindebó plü positiva canche la pronunzia é bona respet a canche ara ne l'é nia.
- Formulede frases scëmples tolon parores scëmples.
- Eserzitesse vigni de te n monologh de 2 menüc sön düc i argomënc o cuntede ci che i ëis fat ia por le de, descriede n’imajia y i.i.
- Descriede ogec y idees cun parores desvalies zënza dí so inom; adorede por chësc fin por ej. jüc sciöche “Taboo” tl ater lingaz.
- Ponsede dadalt y comentede ci che al sozed o che i fejëis ince sce i sëis dasusc (por ejëmpl arjigné ca le gosté, ci sozedel pa sön strada, co se vára pa).
- Tolede pert a discursc cun porsones de lingaz dla uma, por ej. ti cafés di lingac, pro n tandem, te situaziuns da vigni de sciöche te na botëga y i.i.
- Cöiede adöm da fontanes desvalies (libri de test, racoiüdes de parores, manuai, acompagnadus turistics, tofles stradales y i.i.) parores y frases che reverda temesc de chi che an baia sovënz, por ej. la familia, le laur, le tëmp lëde.
- Memorisede la fraseologia dla vita da vigni de da adoré tles situaziuns desvalies y cun obietifs de comunicaziun desvalis (por ej. dal dotur, te restaurant, al telefon), sciöche ince espresciuns da adoré por damané stlarimënc, informaziuns o n plajëi, rengrazié, damané pordenanza, porté a espresciun n’opiniun y i.i.
- Eserzitesse tl lingaz da vigni de por ej. da n pech, cun i fumec, cun i films, tolon pert a n grup de teater tl ater lingaz y i.i.
- Al öga dër da baié y se tó sö sides da susc che te n per por spo ascuté sö danü y se autovaluté: co é pa la pronunzia? Baiëise zënza ciumpedé? Baiëise a na moda tlera y adatada?
- Analisa di problems: do n discurs/dialogh él d'öga da ciaré da capí cares che é stades les dificoltés (vocabolar, gramatica, y i.i.) baian ince cun so partner linguistich y se scrion sö soluziuns poscibles te so “diare d'aprendimënt”.
- Sce an ó baié de n argomënt particolar él d'öga da arjigné ca n test scrit. Tolesse le tëmp che vá debojëgn por porté a espresciun ostes afermaziuns te manires desvalies, amplian ince le vocabolar cun l’aiüt di dizionars o de zacai che é competënt. Metede averda dantadöt ala sintassa!
- Dijede sö ciamó n iade dadalt le test arjigné ca, zënza le lí.
- Sce al é interlocuturs porvede da capí y valuté sües reaziuns: damanedi sovënz da dí ciamó n iade val’ o da splighé?
Ultimo ajornamënt: 02/10/2025