I consëis por s’arjigné ca al ejam de Ladin
Chiló dessot ciafëise na lista de de bugn consëis sön co s'arjigné ca al ejam.
1. Ciarede da ciafé sö cal che é osc livel de conescënza dl lingaz tolon la tabela por l'autovalutaziun.
2. Eserzitesse cun i ejëmpli che i ciafëis sön nosta plata internet. Al é eserzizi por vigni pert dl ejam y por vigni livel: C1, B2, B1 y A2.
3. Arjignesse ca por l'ejam a usc sön i temesc prinzipai stabilis por vigni livel. I ciafëis la lista di macro-temesc sot "I consëis por passé l'ejam de Ladin".
4. I ejams a usc é publics, i podëis tó pert por ves fá n'idea de sciöche ai é. Cherdesse sö o scriesse por savëi les dates y i orars dl livel che ves interessëia.
5. Pro l’ejam de trilinguism vëgnel azerté les conescënzes linguistiches aladô dl Cheder de referimënt europeich en comunanza por i lingac.
7. Tl Istitut Ladin Micurá de Rü a San Martin y a Sëlva ciafëise tröp material por s’arjigné ca (dizionars, romans y i.i.).
8. Y sciöche ultim consëi scriesse ite al ejam impormó canche i araterëis da ester veramënter arjigná y nia ma por porvé, a chësta moda ne romagnëise nia mal sce i ne le passëis nia.
Na bona ocajiun organisada diretamënter dal team di ejams por osta preparaziun é i dis informatifs cun la simulaziun dl ejam scrit y a usc.
Arjigné ca la proa scrita
Lí tröp. Plü che an lí plü che la conescënza passiva dl lingaz vëgn maiú; an eserzitëia la memoria y le pinsier analitich y ampliëia le lessich. Al é d'öga da lí tesć de sorts desvalies: dai foliec ai romans, dai essays ai articui por assimilé parores, espresciuns y manires nöies da costruí na frasa.
I foliec y i periodics pita la poscibilité da chirí fora les tematiches plü davijin a osc gust personal.
Al é sorts desvalies de libri, ince scric a na moda saurida por che al se sais bel da lí!
Amplié le lessich cherian n dizionar personal:
Deperpo che an lí él dër d'öga da se scrí sö parores y espresciuns dër da faziun o demorvëia che an ó ciamó n iade adoré.
An pó assimilé diesc parores nöies al de, ti ciaran indere vigni de ince a chëres imparades i dis denant.
Al é ince important da consulté les operes de referimënt (dizionars y gramatiches) vigni iade che an á dübi sön l’ortografia, sön les regoles gramaticales o sön la sintassa. Dantadöt i dizionars pita n gran aiüt da ciafé sinonims y capí damí l’adoranza dles parores tl contest. L'adoranza de n test audio sciöche detat pó ester n bun eserzize por l'ortografia.
Ciaré da ne traslaté nia da d’atri lingac; por porté a espresciun bun i conzec mësson se sforzé da ponsé les frases tl lingaz dla uma.
Cöie adöm ejëmpli de tesć por situaziuns desvalies: e-mail, damané do informaziuns, dé jö na lamentanza, y i.i.
Damané stlarimënc a che che se dá jö cun le lingaz.
Ne trascuré nia le stüde dles regoles gramaticales, ajache por comuniché cun faziun vál debojegn da savëi sciöche n lingaz funzionëia.
• Da mëte man él damí da adoré frases cörtes y scëmples por chëres che al é plü saurí da controlé la coretëza gramaticala y sintatica.
• Al é d´öga da arjigné ca n schema sön chël che an se basëia por la composiziun dl test.
• N eserzize dër d´öga é le ressumé scrit de n test lit o ascuté sö; al pó ester n liber, n film, n articul de n foliet, mo ince ci che an á fat ia por le de (por ej. n diare personal).
• Por s’eserzité te stii desvalis (formal, informal y i.i.) pón scrí la medema cossa te manires desvalies.
• Lí indô jö do n pü’ de tëmp ci che an á scrit conzed da ciafé sö fai y mioré le stil.
• S’anuzé de vigni ocajiun por porvé da scrí: chaté on-line dëida s’eserzité te n stil de scritöra asvelt y cört; tigní o tó pert a n blog conzed da scrí de argomënc che s’interessëia.
• Fá na lista de fai che vëgn dant le plü gonot por schivé da i fá danü.
• Ala fin vál debojëgn de n pü' de creativité! An pó se lascé ispiré da na parora impormó imparada, da na cossa lita, da n recort, da na situaziun che á porté pro a n'emoziun particolara, da na porsona olache an proa da imaginé la storia…
Arjigné ca la proa a usc
- S'eserzité vigni de te n monologh de 2 menüc sön düc i argomënc o cunté ci che i ëis fat ia por le de, descrí n’imajia y i.i.
- Descrí ogec y idees cun termins desvalis zënza dí l’inom; adoré por chësc fin por ej. jüc sciöche “Taboo”.
- Ponsé dadalt y comenté ci che al sozed o che an fej ince sce an é susc (por ejëmpl arjigné ca le gosté, ci sozedel pa sön strada, co me sënti pa).
- Tó pert a discursc.
- Cöie adöm da fontanes desvalies (libri, brosciüres, tofles y i.i.) parores y frases che reverda temesc de chi che an baia sovënz, por ej. la familia, le laur, le tëmp lëde.
- Memorisé la fraseologia dla vita da vigni de da adoré tles situaziuns desvalies y cun obietifs de comunicaziun desvalis (por ej. dal dotur, te restaurant, al telefon), sciöche ince espresciuns da adoré por damané stlarimënc, informaziuns o n plajëi, rengrazié, damané pordenanza, porté a espresciun n’opiniun y i.i.
- S'eserzité tl lingaz da vigni de.
- Al öga dër da baié y se tó sö, sides da susc che de de dui, por spo s’ascuté sö danü y se autovaluté: baiëise zënza ciumpedé? Baiëise a na moda tlera y adatada?
- Analisa di problems: do n discurs/dialogh él d'öga da ciaré da capí cares che é stades les dificoltés (lessich, gramatica, y i.i.) baian ince cun d’atres porsones y se scrion sö soluziuns poscibles te so “diare d'aprendimënt“.
- Sce an ó baié de n argomënt particolar él d'öga da arjigné ca n test scrit. Tolesse le tëmp che vá debojëgn por porté a espresciun ostes afermaziuns te manires desvalies, amplian ince le vocabolar cun l’aiüt di dizionars o de zacai che é competënt. Metede dantadöt averda ala sintassa!
- Dí dant ciamó n iade dadalt le test arjigné ca, zënza le lí.
- Sce al é interlocuturs porvé da capí y valuté sües reaziuns: damani sovënz da dí ciamó n iade o da splighé ci che i minëis?