Consëis por passé l'ejam de bilinguism
Passé la proa scrita
La proa scrita, sciöche ince la proa a usc, vëgn valutada aladô de 4 criters:
- Ademplimënt dl compit: Ëise fat ci che al ves é gnü damané? Ëise scrit avisa jon ite sön düc i punc nominá?
- Coerënza dl discurs: É le test strotoré sciöche al alda, tachel adöm, él coerënt? É le discurs logich? É les frases liades danter ëres y les capëscion pa? Vëgnel adoré i coneturs adatá por mëte en relaziun i conzec y les idees?
- Espresciun y repertore linguistich, o dit damí amplëza dl lessich: Vëgnel adoré les dërtes parores por i conzec che an ó porté a espresciun? É le register linguistich adaté al test? (Espresciuns dl baié, parores scëmples…). Vëgnel ma tres dit le medemo mostran sö na locia lessicala? Pro i liví plü alc: vëgnel adoré sciöche al alda les formules fisses, les espresciuns idiomatiches, les manires de dí?
- Coretëza gramaticala: concordanza de numer y genus, concordanza soget-verb, coniugaziun di verbs, sintassa, ortografia y interpunziun.
Pro le laur scrit vëgnel damané da scrí n cer numer de parores (30-40 pro le livel A2, 80-100 pro le B1, 140-160 pro le B2 y le C1).
Al vëgn ince valuté la capazité da trá adöm les informaziuns y gestí le tëmp a desposiziun. Sce an scrí demassa, o massa püch, ciafon manco punc pro le criter “ademplimënt dl compit”.
An dess dagnora lí avisa ci che al vëgn damané da fá.
Sovënz vëgnel fat de plü domandes y atoché de plü chestiuns. Al foss bun da afronté düc i punc che vëgn nominá, scenó vëgnon penalisá sot le criter “desfiramënt dl compit”. Al é d’öga da arjigné ca n schema sön chël che an se basëia por la composiziun dl test.
An dess ti dé la dërta forma y strotöra al test, che mëss avëi n’introduziun, na pert zentrala y na conclujiun.
Por fá chësc él d’öga da partí sö le test te paragrafs y s’anuzé de punc.
Adoré n register adaté al livel y ala sort de test.
Al foss bun da se eserzité lion tesć formai y informai, se recordan dagnora les desfarënzies de register, le lessich y les strotöres gramaticales che i desfarenziëia.
I coneturs é essenziai por fá a na moda che le test taches adöm y sides coerënt, y de conseguënza plü fluënt y da capí.
Ejëmpli de coneturs: innanzitutto, infatti, quindi, dunque, ciononostante, tuttavia, affinché, vor allem, denn, deshalb, folglich, nichtsdestotrotz, trotz allem, damit.
Ince chëstes espresciuns öga dër: in primo luogo/in secondo luogo, da un lato/dall’altro, in conclusione/concludendo, in erster Linie / in zweiter Linie, auf der einen Seite / auf der anderen Seite, abschließend / zum Abschluss.
Imprësć y, en general, influënzes dl ater lingaz:
- adoranza de preposiziuns: DI (è meglio DI cercare…; mi piace DI pensare che…),
- preposiziuns (SUL maso da auf dem Hof),
- comparatives (Seine Frau ist älter WIE er, che diventa: Sua moglie è più vecchia COME lui),
- lessich (Firma impede azienda, Chef impede capo, y i.i.),
- espresciuns (Nei giorni di oggi impede oggigiorno/al giorno d’oggi); (nel tempo di Corona impede in periodo di Covid),
- confujiun pro l’adoranza de pronoms demostratifs (questo/quello).
Interferënzes gramaticales: ich habe 20 Jahre da ho 20 anni (impede ich bin 20 Jahre alt), auf dem Bus da sul bus (impede im Bus)
Parores massa generiches: cosa, gente, fare, machen, tun, diese Sache
Interferënzes sintatiches: jetzt ich bin impede jetzt bin ich, heute ich gehe impede heute gehe ich, wenn ich treffe meinen Freund impede wenn ich meinen Freund treffe
Interferënzes lessicales: die Personalität impede Persönlichkeit, ich rufe meine Familie impede ich rufe meine Familie an
Pro i liví B2/C1, schivé frases massa scëmples y cörtes (adoré frases secondares), mo ince frases dër lunges che fej perde le fi y le fle.
Nia scrí ciamó n iade frases intires y espresciuns dl test de partënza/di eserzizi.
Passé la proa a usc
Ince pro la proa a usc vëgnel adoré i criters che i un odü denant, chël ó dí: ademplimënt dl compit, coerënza, lessich, coretëza gramaticala.Te chësc caje vëgn i criters adatá ala forma de comunicaziun a usc.
La proa a usc mët dagnora man cun na picia presentaziun dl candidat/dla candidata tl lingaz che al/ara ó. La presentaziun vëgn valutada pro i liví A2 y B1 (porchël convëgnel da la fá tl lingaz che an baia peso), pro i liví B2 y C1 ne vëgnera indere nia valutada. Ci lingaz chirí fora pro i liví plü alc é porchël na chestiun daverta, de ci che an mëss indere tigní cunt é che la presentaziun é na cherta da vijita importanta por na bona pröma impresciun.
N valgügn di macro-temesc sön chi che al é bun da s'arjigné ca pro i liví plü alc:
- ambiënt (incuinamënt, refodam/racoiüda desfarenziada, sparagn dles ressurses, …);
- media y comunicaziun (internet, fonin, social network, …);
- mesi de trasport (auto, trasport publich, roda/trus dla roda, …);
- iadi (camping, aventöra, relax, …);
- cultura (libri/letöra, cinema/teater/conzerc, musiga, …);
- istruziun y laur (université, scores privates/profescionales, practicum, ester, laur part-time, …);
- hobby, pasciuns y tëmp lëde;
- sport y sanité (sport profescional, agonism, sporc prigorusc, doping, …).
Al é ince important da savëi da strotoré en autonomia n discurs por n valgügn menüc.
N valgügn di macro-temesc sön chi che al é bun da s'arjigné ca pro i liví plü basc:
- informaziuns sön süa porsona y süa familia;
- laur, scora;
- vita da vigni de;
- hobby y interesc;
- informaziuns sön argomënc familiars y da vigni de;
- provegnënza y formaziun scolastica;
- alimentaziun;
- mesi de comunicaziun, internet, fonin.
Ne respogne nia a monosilbes, ne s'archité nia canche an arata d'avëi bele dé l’informaziun damanada. Al é cotan damí da gní architá co sforzé la comisciun da messëi tres damané do.
Ester arjigná da baié de de plü argomënc (al gnará fat domandes sön tramidui i temesc dala comisciun te tramidui i lingac).
Pro le livel C1: s'arjigné ca le lessich y les strotöres che vá bojëgn por descrí y interpreté n grafich/na statistica.
Pro i liví B2 y C1: ne se limité nia al manco che ara vá, al’esperiënza personala; al vëgn damané osservaziuns, ipoteses y reflesciuns astrates, de carater general. Ciaré da porté dant punc de odüda desvalis, pesé por y cuntra, motivé afermaziuns cun ejëmpli y argomentaziuns che toca lapró.
Pro i liví B2 y C1: proé da strotoré n discurs por n valgügn menüc en autonomia.
Notizes: an pó sambëgn ti ciaré, mo no lí dant avisa ci che an s’á scrit sö. Al vëgn porchël aconsié da se scrí sö les notizes sot forma de parores tle, schemesc y i.i., y nia plates plënes che an ne sciafia nia da lí.
I NE sun NIA a scora, AL N'É NIA n'interogaziun! Chësc vel dantadöt pro la proa a usc, mo en pert ince pro chëra scrita. Datrai s’architon ajache an se tëm da dí val' da totl, de banal o de falé. A dí la verité ci che ti interessëia ai comissars y ales comissares é le lingaz, é aldí che an sá da baié. I contignüs ne vëgn nia valutá cina che an se tëgn al tema o al argomënt. Al é ince vëi che al pé ri da porté a espresciun n tema/n argomënt sce an n'á nia idees y minunghes lassura. Te chësc caje vál porchël debojëgn da s'anuzé de strategies de adatamënt. Chiló él val’ ejëmpli:
Tema laur: "I ne laori nia ciamó, mo i arati che la scora che i feji pois m'arjigné ca bun al monn dl laur, ajache...", "I n'á nia esperiënzes de laur, mo i m'imaginëii mi dagní insciö: …”
Tema televijiun: "I n'á nia na televijiun ajache ....(massa reclam, sciode dl tëmp, dependënza, ....)", "I ne ti ciari nia ala televijiun, mo sovënz ciara mi pere/mia uma na trasmisciun che á inom... y che baia de..."
Tema cinema: "I ne vá nia ion al cinema, i ciari plü ion la televijiun/i lii plü ion n liber..."
Tema libri: "I ne lii nia cis ion. I vá plü ion te internet."
Tema social network: "I ne m'un capësci nia fora. I ciari da jí le manco che ara vá sön internet. I telefonëii plü ion o i m'incunti cun mi compagns y mies compagnes."
Nia döt ci che i cuntëis de os y de osta vita mëss ester vëi. Sce la situaziun reala foss massa ria da splighé a na moda tlera por le candidat o la candidata, él damí da ne le fá nia y cunté val’ de inventé!
Dantadöt por i liví plü basc: no s’ostinede da orëi cunté de avenimënc/prozedöres/laurs particolars por chi che i n'ëis nia n lessich ampl assá por nen baié. Al é damí da baié sciöche al alda y autonomamënter de argomënc plü scëmpli.